Traducció a l’anglès del passatge d’avui d’Incerta glòria, de Joan Sales:
He was the one who initiated me into the mysteries of spiritualism, theosophy, Freud, existentialism, surrealism, and anarchism; some of these things seemed new at the time. When we finished at secondary school, in 1928, Juli Soleràs was our fount of knowledge. He always told me that Marxism wasn’t worth the candle, that it was simply commonplace: “Scant imagination,” he would add, “never trust anyone who has no imagination: he will always bore you to tears.” On the other hand, he was fascinated by sexual perversion. He knew individuals who were prey to various manias, and each time he discovered a new mania he experienced the euphoria of a collector who’d come across an unknown species.
- Joan Sales, Uncertain Glory (Londres: MacLehose Press, 2014), traducció de Peter Bush, pàg. 24-25
Traducció a l’alemany:
Er war derjenige, der mich in die Geheimnisse des Spiritismus, der Theosophie, der Freud’schen Lehre, des Existentialismus, des Surrealismus und des Anarchismus einführte; Theorien, von denen 1928, vor fast zehn Jahren, als wir aus der Schule kamen, einige ganz neu waren. Über den Marxismus sagte er mir immer, der sei die Mühe nicht wert, nur nervtötend und durch und durch ordinär: »Zu wenig Phantasie«, erklärte er. »Trau niemals jemandem, der keine Phantasie hat: der wird dir immer den letzten Nerv rauben.« Hingegen war er höchst interessiert an sexuellen Perversionen; er kannte Leute, die unter den verschiedensten Manien litten, und immer, wenn er eine neue entdeckte, packte ihn die Begeisterung des Sammlers, der ein bislang unbekanntes Exemplar entdeckt.
- Joan Sales, Flüchtiger Glanz (Munic: Hanser, 2015), traducció de Kirsten Brandt
És ell qui em va iniciar en els misteris de l’espiritisme, la teosofia, Freud, l’existencialisme, el sobrerealisme i l’anarquisme; alguna d’aquestes coses podia semblar nova aleshores —quan vam acabar el batxillerat, l’any 1928, en fa prop de deu. Del marxisme, sempre em deia que no valia la pena; que no era més que una lata i pura vulgaritat: «Poca imaginació —precisava—; no et fiïs mai de ningú que no tingui imaginació: sempre et clavarà la lata.» En canvi, li interessaven molt les perversions sexuals; coneixia espècimens atacats de diverses manies i cada vegada que descobria una mania nova sentia aquella eufòria del col·leccionista que ha trobat un exemplar desconegut.
- Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 2012 [1956]), pàg. 19
Comentaris recents
mannà
El gran diccionari de la llengua catalana dona per...
anar lluny d’osques
A banda d'un petit senyal, una osca és també un ...
anar-li al darrere amb un flabiol sonant
Anar ‘radere’ de peix mort, a...
anar a la vela
La frase feta d'avui sembla una mica com l'express...
borratxo -a
bufat https://rodamots.cat/bufat-ada/...