Definició
«Se sol dir perquè com que la necessitat es fa sentir aviat per algun altre cantó que el que ha produït l’alegria momentània, aquesta resulta curta o de poca durada» (Sebastià Farnés, «L’alegria dels pobres, dura poca estona», dins Paremiologia catalana comparada, Columna, 1992-1998).
Etimologia d'alegria
D’alegre, del llatí vulgar alicer, alecris (clàssic alacer, alacris, ‘viu, animat’.
Usos
Sor Mercedes em va semblar la millor dona del món, la mare que hauria volgut tenir. Durant un temps em venia a veure a la infermeria i em portava galetes Chiquilín. Va permetre que em quedés la maleta i el missal. Llàstima que les monges bones les canviaven aviat de convent. L’alegria dura poc a casa del pobre.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011)Tot d’un plegat [Pere] Portabella ens va agafar per sorpresa dient: «Jo he tingut experiències d’ocupa». Per la sogra de Sant Pere, un tertulià que ha estat ocupa i que s’ho mira des de dins!, vaig proferir admirat. Però l’alegria és breu a la casa del pobre: «Nosaltres vam ocupar el monestir de Montserrat, amb la complicitat de l’abat». Es referia a la tancada de Montserrat del 1970. Per entendre’ns, quan ocupes un immoble amb la complicitat de l’amo, més que un ocupa ets un convidat.
Enric Gomà, «Les seves ocupacions» (Avui, 6 d’octubre del 2010)
Tema de la setmana
Refranys