Definició
Expressió popularitzada per Francesc Macià (1859-1933), primer president de la Generalitat de Catalunya (1931-1933) durant la Segona República, com a cristal·lització del seu ideari o projecte polític: que tothom pogués gaudir d’una casa i un petit terreny en propietat, evocant una situació d’idíl·lic benestar i progrés.
Etimologia d’hort
Del llatí hŏrtus, ‘jardí; hort’.
Usos
Tarradellas, que volia imposar una altra mena de grandeur a la terra de la caseta i l’hortet, va ensenyar a Suárez un principi que alguns polítics actuals sembla que han oblidat: davant dels periodistes, els polítics han de fer veure que tot va bé. Encara que, de portes endintre, aquests s’hagin barallat a cor què vols per la unitat d’Espanya o per si cal o no afegir moixernons al fricandó. El teatre, cal fer-lo bé.
Montserrat Roig, «Un substantiu que fa molta nosa», dins Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 316Els anys que Frederica Montseny va passar a la granja de Cerdanyola que havia regentat la família Urales devien influir més del que aparentment sembla en el seu pensament polític. Un pensament no gaire allunyat, en certa manera, de l’ideari de la caseta i l’hortet que tan popular havia fet el president Macià entre la classe treballadora de Catalunya.
Agustí Pons, Temps indòcils a Catalunya (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 234
Tema de la setmana
Al·lusions nostrades
A Perpinyà, el moixernó de prat o cama-sec és la CARRIOLETA.
I pel que fa al fricandó sembla que hi hagi confusions de receptes culinàries entre França (fricandeau) i Catalunya (fricandó).
Recepta occitana: https://www.google.fr/search?q=fricandeau&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjgte-_hYvXAhVGvRoKHVU_DeYQ_AUICigB&biw=1920&bih=974#imgrc=Iy-ATuRPg5_FsM:
Recepta catalana: http://www.recetasderechupete.com/fricando-de-ternera-receta-catalana/12908/
També hi ha una expressió que a l’Horta es deia molt quan jo era menut i que em sembla que recull Blasco Ibáñez en una de les seues obres, fent referència a que, quan algú disposava de diners el que li interessava era lluir-se davant el veïnat, no preocupant-se pels altres, i es deia:
Deu mil duros i Tartaneta, i el que estiga bé, que no es menege