Definició
Venir just, escassejar, no sobrar gens.
No menjàvem gaire, que el pa justejava.
Sembla que els nostres governants justegen en idees creatives.
La feina justeja i hi ha molta gent a l’atur.
Etimologia
De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
Usos
Després d’un temps vivint de rellogats en una mena de barraca, que per dir-ne casa justejava bastant, prop del gual de la Betzuca, finalment havien anat a raure en un pis de Terradell, on ambdós s’hi trobaven tancats, tant per les mides del piset —una capsa de mistos, deia en Jep—, com per les característiques del veïnat, majorment vingut de fora, i amb qui tenien, doncs, poc en comú.
Joan Comasòlivas i Font, Conill amb sajolida (Palma: Moll, 2010), pàg. 90En les darreres temporades, la neu ha justejat, i això, com a la resta d’estacions del Pirineu gironí, ha fet baixar el nombre d’esquiadors i ha calgut produir molta més neu, amb el consegüent increment de la factura de l’aigua i de l’energia.
Jordi Casas, «Vallter busca capital per tirar endavant l’activitat» (El Punt Avui, comarques gironines, 10 de novembre del 2011)
Tema de la setmana
Verbs acabats en -ejar