Definició
Etimologia
De joc, del germànic fràncic juk, ‘jou; perxa per a objectes’.
Usos
Rafa Reinoso Culla, «Lluna, Bernat… i Eugeni el geni», Camacuc, núm. 320, gener-febrer 2024
—Està dins la cafetera!
—Ha trobat un nou allotjament!
—Què fas ací dins? Tothom s’ajoca al llit quan cau malalt…
—Sí, però jo soc un geni i el meu joquer és la llàntia meravellosa, i com que no tinc llàntia m’empare en la cafetera…
Tema de la setmana
Mots i dibuixos trets de Camacuc, que ha fet 40 anys i necessita nous subscriptors per a refer la seva redacció, assolada fa unes setmanes pels aiguats causats per la gota freda.
Un comentari tangencial: a casa teníem conills, i quan les femelles havien de parir se’ls proporcionaven feixets de fenals per tal que, barrejant-los amb el seu propi pèl, poguessin preparar el jaç (o joquer, no coneixia aquest substantiu) pels menuts. El jaç el feien dins uns calaixos de fusta que algunes gàbies portaven incorporats. De fenals n’hi ha de molts tipus, però recordo molt bé que el meu pare (1930-2015) dels fenals idonis per a aquesta comesa en deia fenals cerverols, o simplement cerverols. Això era a Matadepera (Vallès Occidental), i dels fenals en altres llocs en diuen fenassos.