Les partÃcules afirmatives
Joan Bosch
En el català septentrional tenim fins a tres partÃcules afirmatives distintes. Aquà veurem quines són i en quines condicions es fan servir:
Â
1. La partÃcula afirmativa que els rossellonesos tenen en comú amb els altres territoris de parla catalana és sÃ, que deriva del llatà sic:
—Demà , m’ajudaràs a desfemar* la porcigola?*
—SÃ.
Â
2. Ara, sà no és la partÃcula afirmativa que els rossellonesos fan servir amb més freqüència. La que sentireu en permanència en les converses dialectals és hò, una partÃcula arcaica que deriva del llatà hoc i que s’ha conservat en les terres rossellonenques mercès a la influència occitana, perquè correspon a la versió catalana de la paraula òc, que és la manera de dir sà en occità . L’escriurem hò per recordar la seua etimologia i distingir-la de la conjunció disjuntiva o i del pronom neutre ho:
—Que tenes fred?
—Hò. Tinc els peus gelats!
Â
3. Aquesta partÃcula existia en els parlars ancestrals del sud de l’Albera i s’ha mantingut en el català modern dissimulada dins la paraula oi, resultat de la contracció de hò amb la conjunció copulativa i.
Â
4. Remarquem també que la partÃcula hò representa la confirmació d’una frase sencera. És una partÃcula independent que no admet gaires combinacions amb altres paraules. Les poques combinacions que hem sentit a Elna són: «Hò hò», «I hò», «Ai hò», «Mes hò», «Hò i tal», «Això hò».
Â
5. Fem servir la reduplicació Hò hò quan volem tranquil·litzar el nostre interlocutor i fer-li comprendre que pot comptar amb la nostra ajuda:
—Amb la pluja, la porta del paller me s’és emboteïda.* Me la podries obrir?
—Hò hò. Te facis pas mala sang.
Â
6. Responem I hò quan volem fer comprendre al nostre interlocutor que les coses són com són i que no les podrem canviar:
—Me sembla que demà plourà tot lo sant dia!
—I hò. Podrem pas anar a passejar!
Â
7. Responem Ai hò quan volem exprimir la nostra compassió:
—Ho sabes que el seu home l’ha deixada?
—Ai hò, pobra dona! Ara se troba tota sola amb dos mainatges a la trossa!*
Â
8. Responem Mes hò quan volem aclarir un dubte i tranquil·litzar el nostre interlocutor:
—Me podràs adobar la bicicleta? Mira que en tinc de menester!
—Mes hò, dona! Trefugeixis* pas per tan poca cosa!
Â
9. Responem hò i tal quan donem tota la raó al nostre interlocutor:
—Fes pler an en Bertran, t’ho tornarà tot cagant!
—Hò i tal!
Â
10. Fem servir Això hò per posar en relleu un fet sorprenent:
—Això hò que m’ho esperavi pas!
Â
11. Per acabar, remarquem que el camp semà ntic de la partÃcula hò és més restringit que el de la partÃcula sÃ:
Â
12. La partÃcula hò és la partÃcula afirmativa del tutejament. En el cas del tractament de vós i de vostè cal, imperativament, fer servir la partÃcula sÃ:
—Vostè vindrà demà ?
—SÃ. L’acompanyaré amb molt de gust…
Â
13. A una frase interrogativa que conté una partÃcula negativa, no hi podem respondre amb la partÃcula hò:
—Mare meua! Que coneixes pas Barcelona?
—SÃ. L’any passat hi vaig anar de vacances. M’hi vaig estar dues setmanes…
Â
14. Amb la partÃcula hò no podem contradir el nostre interlocutor:
—Ho farà pas perquè és massa feina i poc benefici.
—SÃ. Ho farà perquè ten una voluntat de ferro i mai s’ha deixat regir pels sous.
Â
15. La partÃcula hò no funciona en el discurs indirecte:
—Li ho vaig demanar la setmana passada i me va respondre que sÃ.
Â
16. Tampoc no funciona com a substantiu:
—Ell mateix va declarar que era un sà provisori.
Â
17. Al costat de la partÃcula hò i de manera més marginal, també tenim la partÃcula hÃ, una partÃcula arcaica que deriva del llatà hic i que pronunciem de manera volgudament allargada i insistent «iii». L’escriurem hà per recordar la seua etimologia i distingir-la de la conjunció copulativa i i del pronom neutre hi:
—Que tenes fred?
—HÃ. Tinc els peus gelats!
Glossari
|
desfemar |
treure el fems (forma arcaica singular amb una ‘s’ al Rosselló) |
|
porcigola |
corral de porcs |
|
emboteir |
embotir |
|
mainatge a la trossa |
criatura de bolquers |
|
trefugir |
neguitejar |
| Â | Â |
Publicat originà riament a InfoMigjorn, núm. 1.329, 9 de maig del 2017
Article següent (7): Les partÃcules negatives
Article anterior (5):Â Esdruixolitis cronÃca

Comentaris recents
brufar
Brufar les pecces (en el joc de dames) : soplar...
xau-xau
https://rodamots.cat/xano-xano/...
conèixer-s’hi
Podem dir "Es coneix que és cansada" pel castellÃ...
malapler
de mal plaer, amb disgust, de mala gana; desplaer ...
malagradós -osa
No m'aclareixo amb aquest diccionari... Que vol d...