Les partícules afirmatives

Joan Bosch

En el català septentrional tenim fins a tres partícules afirmatives distintes. Aquí veurem quines són i en quines condicions es fan servir:

 
1. La partícula afirmativa que els rossellonesos tenen en comú amb els altres territoris de parla catalana és sí, que deriva del llatí sic:

—Demà, m’ajudaràs a desfemar* la porcigola?*
—Sí.

 
2. Ara, sí no és la partícula afirmativa que els rossellonesos fan servir amb més freqüència. La que sentireu en permanència en les converses dialectals és hò, una partícula arcaica que deriva del llatí hoc i que s’ha conservat en les terres rossellonenques mercès a la influència occitana, perquè correspon a la versió catalana de la paraula òc, que és la manera de dir sí en occità. L’escriurem hò per recordar la seua etimologia i distingir-la de la conjunció disjuntiva o i del pronom neutre ho:

—Que tenes fred?
—Hò. Tinc els peus gelats!

 
3. Aquesta partícula existia en els parlars ancestrals del sud de l’Albera i s’ha mantingut en el català modern dissimulada dins la paraula oi, resultat de la contracció de hò amb la conjunció copulativa i.

 
4. Remarquem també que la partícula hò representa la confirmació d’una frase sencera. És una partícula independent que no admet gaires combinacions amb altres paraules. Les poques combinacions que hem sentit a Elna són: «Hò hò», «I hò», «Ai hò», «Mes hò», «Hò i tal», «Això hò».

 
5. Fem servir la reduplicació Hò hò quan volem tranquil·litzar el nostre interlocutor i fer-li comprendre que pot comptar amb la nostra ajuda:

—Amb la pluja, la porta del paller me s’és emboteïda.* Me la podries obrir?
—Hò hò. Te facis pas mala sang.

 
6. Responem I hò quan volem fer comprendre al nostre interlocutor que les coses són com són i que no les podrem canviar:

—Me sembla que demà plourà tot lo sant dia!
—I hò. Podrem pas anar a passejar!

 
7. Responem Ai hò quan volem exprimir la nostra compassió:

—Ho sabes que el seu home l’ha deixada?
—Ai hò, pobra dona! Ara se troba tota sola amb dos mainatges a la trossa!*

 
8. Responem Mes hò quan volem aclarir un dubte i tranquil·litzar el nostre interlocutor:

—Me podràs adobar la bicicleta? Mira que en tinc de menester!
—Mes hò, dona! Trefugeixis* pas per tan poca cosa!

 
9. Responem hò i tal quan donem tota la raó al nostre interlocutor:

—Fes pler an en Bertran, t’ho tornarà tot cagant!
—Hò i tal!

 
10. Fem servir Això hò per posar en relleu un fet sorprenent:

—Això hò que m’ho esperavi pas!

 
11. Per acabar, remarquem que el camp semàntic de la partícula hò és més restringit que el de la partícula sí:

 
12. La partícula hò és la partícula afirmativa del tutejament. En el cas del tractament de vós i de vostè cal, imperativament, fer servir la partícula sí:

—Vostè vindrà demà?
—Sí. L’acompanyaré amb molt de gust…

 
13. A una frase interrogativa que conté una partícula negativa, no hi podem respondre amb la partícula hò:

—Mare meua! Que coneixes pas Barcelona?
—Sí. L’any passat hi vaig anar de vacances. M’hi vaig estar dues setmanes…

 
14. Amb la partícula hò no podem contradir el nostre interlocutor:

—Ho farà pas perquè és massa feina i poc benefici.
—Sí. Ho farà perquè ten una voluntat de ferro i mai s’ha deixat regir pels sous.

 
15. La partícula hò no funciona en el discurs indirecte:

—Li ho vaig demanar la setmana passada i me va respondre que sí.

 
16. Tampoc no funciona com a substantiu:

—Ell mateix va declarar que era un sí provisori.

 
17. Al costat de la partícula hò i de manera més marginal, també tenim la partícula hí, una partícula arcaica que deriva del llatí hic i que pronunciem de manera volgudament allargada i insistent «iii». L’escriurem hí per recordar la seua etimologia i distingir-la de la conjunció copulativa i i del pronom neutre hi:

—Que tenes fred?
—Hí. Tinc els peus gelats!

Glossari

Publicat originàriament a InfoMigjorn, núm. 1.329, 9 de maig del 2017

Article següent (7): Les partícules negatives

Article anterior (5): Esdruixolitis croníca

Un tast de català d’Elna (índex)