Esdruixolitis «cronÃca»
Joan Bosch
Com ho diu el tÃtol de l’article, nosaltres, rossellonesos, patim d’una aversió cròniÂca a les paraules esdrúixoles i sobreesdrúixoles. I això, com se manifesta exacÂtament? Doncs, en el llenguatge dialectal no nos sentireu mai accentuar un fonema situat abans de la penúltima sÃl·laba d’un mot. Per a nosaltres és una cosa contra natura que nos esgarrapa el canyó i nos fereix les orelles perÂquè trenca la melodia de les frases a les quals estem habituats d’ençà de semÂpre. Aquesta particularitat prosòdica nos ve d’Occità nia i de França i altera notaÂblement la nostra manera de parlar si la comparem als altres parlars catalans. Per sort, el català conté una proporció més aviat baixa de paraules proÂparoxÃtones, la gran majoria de les quals són paraules cultes i poc freÂqüents. Això fa que, mitja pena, les nostres converses de cada dia no se’n troben gaire afectades.
Per arribar a esquivar els mots que nos posen problema, hem elaborat diverses estratègies. Aquà sota en veurem qualques unes:
Estratègia número 1: canviar l’accentuació dels mots.
tómbola       : tombolà |
número        : numerò |
fórmula        : formula |
catà strofe    : catastrofe |
fà brica          : fabrica |
indÃgena      : indigena |
Estratègia número 2: demanar ajuda als sinònims.
escórpora    : rascassa |
tórtora         : tortorella |
mèdica         : medical |
última          : darrera |
denúncia     : denunciació |
òliba            : cabeca / xibeca |
Estratègia número 3: contreure per suprimir una sÃl·laba.
pòlvora         : polvra |
cà mfora      : camfra |
córpora         : corpra |
mà rfega      : marfa |
à nima            : aima |
à liga            : alga / agla |
Estratègia número 4: suprimir la vocal neutra que fa nosa.
història         : histori |
històries     : historis |
rà bia              : rabi |
fúria             : furi |
negligència   : negligenci |
arrogà ncia  : arroganci |
Estratègia número 5: afegir una vocal neutra al masculà per aplanar la forma femenina.
rÃgid/rÃgida/rÃgidament                  : rigide/rigida/rigidament |
rà pid/rà pida/rà pidament                : rapide/rapida/rapidament |
mà gic/mà gica/mà gicament            : magique/magica/magicament |
pacÃfic/pacÃfica/pacÃficament       : pacifique/pacifica/pacificament |
lògic/lògica/lògicament                 : logique/logica/logicament |
benèvol/benèvola/benèvolament  : benevole/benevola/benevolament |
Estratègia número 6: afegir una sÃl·laba al masculà per aplanar la forma adverÂbial.
fà cil/fà cilment            : facil·le/facil·lement |
difÃcil/difÃcilment        : dificil·le/dificil·lement |
à gil/à gilment              : agil·le/agil·lement |
Glossari:
canyó |
gargamella, gola |
qualques unes |
unes quantes |
Publicat originà riament a InfoMigjorn, núm. 1.321, 14 de març del 2017
Comentaris recents
tenir la tia Maria
Per aquà els meus güelos deien Tenir sa ...
tenir la tia Maria
També havia sentit a dir “a casa hi ha pintorsâ...
tenir la tia Maria
Afegida, grà cies! https://rodamots.cat/escreix/e...
tenir la tia Maria
El meu home em comenta q havia sentit a Collbató ...
tenir la tia Maria
L'expressió equivalent que jo conec és "tenir vi...