jana f

Definició

Fada, dona d’aigua.

Les dones del poble feien por a les criatures dient que les janes les agafarien.

Etimologia

Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.

Usos

  • En el català de l’Alt Pallars he sentit viu el nom janes per a les fades que habiten en coves, sovint vora les fonts; i, en la toponímia catalana, el mot es troba en molts llocs de les comarques de l’Oest i de València: el més important és La Jana, poble del Maestrat, on hi havia una de les poques fonts d’aquella seca comarca; Anna en els Serrans, al costat d’una albufera, era Yanna en temps dels moros; Fontjanina és el poble més septentrional de la Ribagorça catalana, amb una font que raja a grans dolls, de la qual es conten històries meravelloses.

    , «JANA», Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. IV (Barcelona: Curial, 1993), pàg. 876
  • M’ho ha dit una hostessa de terra amable, jove i bonica. Ha estat suficient que la mirés, i ella m’ho ha dit tot sense que jo digués ni una paraula. M’he acostat al seu taulell i m’ha parlat. Potser és que les hostesses són fades.
       I si els aeroports són les portes de l’infern, les seves hostesses és clar que han de ser fades-janes.
       Em poso la mà que tinc lliure a la butxaca i m’adono que encara duc enganxada als dits la targeta d’embarcament. L’hostessa-jana ha llegit porta vint-i-u i ho ha comprès tot de mi sense que jo hagués d’obrir boca.

    Maria Mercè Marçal, Duty free (Juneda: Fonoll, 2010), pàg. 78

Tema de la setmana

éssers fantàstics

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

dracfollet