La darrera remodelació del govern de la Generalitat admet diverses lectures, una de les quals és en clau territorial. Probablement no és ni la més important ni la més interessant, però aquest bitllet d’opinió no s’ha caracteritzat mai per seleccionar els temes en funció de la seva importància real, sinó des d’un tarragonisme més o menys d’aparador (com ho són tots els ismes).

Guillermo Soler, «Mas sense sud» (El Punt [edició Camp de Tarragona], 16 de novembre del 2002)

Hi ha una necessitat que Rodríguez Zapatero diu que ha entès i que ell mateix situa a la base de la seva victòria electoral: una necessitat de regeneració democràtica. Tot i que resulti ben curiós que també José María Aznar la va prometre fa vuit anys arran de la descomposició del dit felipisme. Com que el felipisme va donar pas suaument a l’aznarisme, la regeneració promesa es va mantenir mentre es formava el nou isme espanyol. Després va desembocar en una nova generació. Al poder, no cal dir-ho. Espanya és una estructura estatal que sembla condemnada pels déus de la tragèdia al cabdillisme, autoritari, democràtic o pseudodemocràtic.

Desclot, «El moll de l’os» (Avui, 27 d’abril del 2004)