Definició
Del mot només en trobem testimonis al segle XVI. Tanmateix, tot imitant l’ús del castellà solo, hi ha una tendència a fer servir només d’una manera aclaparadora i foragitar de la parla tot de recursos que fins no fa gaire l’enriquien. Per exemple, la construcció i prou col·locada al final d’una oració, com en aquest fragment de Josep M. de Sagarra: «Se’l menjaven les formigues, els pregadéus, els escarbatets i les estisoretes; les garses en tastaven una mica i prou» (en lloc de «…les garses només en tastaven una mica»).
Jordi Badia i Pujol, Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021), pàg. 140
Usos
No parlo pas del lèxic i prou, sinó també de les construccions, de l’estructura, de les parts essencials. Si abans trobàvem la interferència en un conjunt més o menys extens de mots, ara abasta també la sintaxi i la fonètica, que són els pilars de qualsevol idioma.
Jordi Badia i Pujol, introducció a Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021), pàg. 9En la nostra experiència infantil, al castell s’hi pujava poc. Una vegada i prou, per veure els canons, la ciutat des de dalt, el castell oh que gran, quina andròmina, oh quin mar, baixem que m’avorreixo (baixem que em fa por). I després els grans, compte que no ens sentin, algunes paraules dites en veu baixa, «Companys», «execució».
Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem (Barcelona: Club Editor, 2019), pàg. 132Fugir de vanitats, disputes i polèmiques. Fer l’obra que duim dintre i prou. The rest is silence.
Ponç Pons, El rastre blau de les formigues (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 117
Tema de la setmana
Mots i passatges que trobem a Salvem els mots, de Jordi Badia i Pujol (Rosa dels Vents, 2021)