Definició
Cada una de les cambres de poca altura que, en el sistema de calefacció per aire calent que empraven els romans de l’antiguitat, es construïen en el subsòl de les cases d’importància i banys públics, per distribuir, sota els paviments i pels conductes interiors de les parets fins a la coberta, l’aire calent procedent d’una llar de foc central.
Etimologia
Del llatí hypocaustum, mateix significat, del grec hypókauston [ὑπόκαυστον], ‘cambra escalfada des de sota’, format amb hipo-, ‘sota’, i kaustón, ‘escalfat’ o ‘cremat’.
Usos
El terra flotant fa segles que es va inventar. Sabem que els romans n’havien desenvolupat un de molt sofisticat a les seves termes: l’anomenaven hipocaust. Els gasos calents, producte de la combustió del carbó, circulaven sota el terra de les sales i rere els paraments dels murs abans de perdre’s a l’exterior. No escalfaven l’aire, sinó els terres i les parets.
Lluís Clotet, «El terra flotant» (Projecte Casa Barcelona, Barcelona: Actar, 2001)També hem vist restes que denoten l’existència d’una luxosa vil·la, ben pavimentada, amb parets gruixudes de pedra, arrebossades i estucades, hipocaust per a la calefacció, piscines amb bones conduccions d’aigua i forns. Es dedueix que les vil·les d’Iluro foren habitades pels mateixos propietaris i una sèrie de persones a llur servei.
Marià Ribas i Bertran, El poblament d’Iluro (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1952)
Tema de la setmana
Amb l’algeps de divendres passat (suggerit, a més, per un arquitecte) entrem de ple en el tema d’aquesta setmana, que ens durà a una sèrie de mots relacionats amb el món de la construcció i l’arquitectura.