Definició
Herba espessa que cobreix el sòl.
Després de banyar-nos vam ajeure’ns damunt l’herbei.
Etimologia
[S. XIX]; relacionat poc o molt amb ombrei; si bé pot ser una creació proporcional segons el model sol / solei (ll. soliculum) i a base de l’antonímia sol / ombra, sempre resta que tant herbei com ombrei i com solei són essencialment termes topogràfics tots tres, i que en tots tres -ei ha de sortir d’un -eyl antic, amb l ultrapalatal (avui pronunciada -i en cat. del nord-est); el sufix és singular i d’explicació obscura i discutible; estaríem, doncs, en presència d’un ll. herbetulum ‘petit herbassar’ > herbeclu > herbey(l) (Joan Coromines, Diccionari etimològic manual de la llengua catalana).
Usos
En aquesta primavera, especialment humida, tot el paisatge apareix verd i clapat de les primeres flors pirinenques: una pura alegria per a la vista. Però no pots deixar de pensar en ells i en tots els homes i dones que han anat desfilant per aquesta història centrada en el Llenguadoc. Gent del país i de fora d’ell. Noms de persones que s’estimaven la terra, altres noms que no van entendre mai res. Asseguts sobre una pedra, sentim un ventijol suau que simplement fa moure l’herbei davant nostre: és com si l’aire desaparegut d’una civilització brillant tingués el desig de ser-hi present; però aviat la calma torna a la carena: un miratge més del gran somni occità.
Jesús Mestre i Godes, Els càtars: problema religiós, pretext polític (Barcelona: Edicions 62, 1994)Els matins d’hivern, agafats de la mà, caminaven donant cops de peu a les fulles dels plàtans que cobrien els caminets. Sovint el vent n’empenyia unes quantes i les deixava planes damunt dels herbeis després d’haver-les fet córrer sobre les seves cinc puntes.
Mercè Rodoreda, Aloma (Barcelona: Edicions 62, 1968 [1936])
Tema de la setmana
Una capbussada en les etimologies del Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, de Joan Coromines (Ara Llibres/Fundació Pere Coromines, 2016)