Definició
Mentida (col·loquial).
T’asseguro que no és guatlla, home; t’estic parlant amb el cor a la mà!
Etimologia
Del nom de l’ocell, del baix llatí quaquĭla, i aquest, d’un germànic antic quahtĭla, mateix significat.
Usos
La darrera llegenda sobre Miravitlles es refereix al seu període que comprèn la tornada a Barcelona. Es tracta d’un reguitzell de guatlles només creïbles per una societat que pel cap alt ha anat a comprar a Andorra o a Perpinyà a la recerca d’escabrositats. Sovint trobàveu gent pel carrer, o sentíeu en alguna tertúlia, un senyor que explicava —d’acord amb informació fidedigna— que en Jaume Miravitlles tenia el favor de Fraga Iribarne, o d’algun magnat de les finances i —last but not least, si em permeteu la pedanteria— que era no menys que agent de la CIA.
Fermí Vergés, «Aproximació a Jaume Miravitlles», pròleg a Gent que he conegut (Barcelona: Destino, 1980), pàg. 10La meva germana sent una notable proclivitat pel que fa a inventar bromes. Sap que les guatlles, com més grosses són, s’empassen millor. És més fàcil i més divertit fer creure una bòfia grossa que no pas una de petita.
Tísner, Ciris trencats. Històries personals i divertides (Barcelona: La Campana, 1997), pàg. 14
Tema de la setmana
Maneres de dir ‘mentida’
Aquell baix llatí “quaquĭla”, per força paraula esdrúixola, és una imitació fidel (molt millor que el nom català) del cant trisil·làbic que va repetint l’ocell des dels camps de cereals. El monosíl·lab anglès “quail” és encara menys encertat que el català, però en canvi es diu fantasiosament que les guatlles canten “wet my lips” (“mulla’m els llavis”).
Al País Valencià, almenys a les comarques de la Costera i la Ribera, també en sentit col·loquial, fem servir la paraula “guatla” (nosaltres no palatalitzem) amb el sentit de “merda”. Per exemple: “Acabe de xafar una guatla”.