La darrera llegenda sobre Miravitlles es refereix al seu període que comprèn la tornada a Barcelona. Es tracta d’un reguitzell de guatlles només creïbles per una societat que pel cap alt ha anat a comprar a Andorra o a Perpinyà a la recerca d’escabrositats. Sovint trobàveu gent pel carrer, o sentíeu en alguna tertúlia, un senyor que explicava —d’acord amb informació fidedigna— que en Jaume Miravitlles tenia el favor de Fraga Iribarne, o d’algun magnat de les finances i —last but not least, si em permeteu la pedanteria— que era no menys que agent de la CIA.

Fermí Vergés, «Aproximació a Jaume Miravitlles», pròleg a Gent que he conegut (Barcelona: Destino, 1980), pàg. 10

La meva germana sent una notable proclivitat pel que fa a inventar bromes. Sap que les guatlles, com més grosses són, s’empassen millor. És més fàcil i més divertit fer creure una bòfia grossa que no pas una de petita.

Tísner, Ciris trencats. Històries personals i divertides (Barcelona: La Campana, 1997), pàg. 14