bambolla (valencià) «Tot el que diu són bambolles, no en faces cas.»

blanca (valencià, mallorquí)

blava (o blaua) ‘mentida o afirmació molt exagerada’ (Plana de Vic). S’usa també com a adjectiu: «Trob que aquesta és blava!» (Menorca).

bòfia

bola

butlla «Això que t’han explicat és una butlla.» El mentider és butllador.

butllofa (Empordà, la Garrotxa, Pla del Llobregat)

fallanca (Maestrat, valencià)

falsia ‘qualitat de fals; acte o dita de gent falsa, enganyosa’

farfolla (valencià) ‘promesa o afirmació enganyosa’ «El que et dic no són farfolles, pots fiar-te de mi.»

gallofa (Tortosa, Maella, Lleida)

garrofa «Que n’has dites, de garrofes!»

guatlla (o guatla)

llufa

mangarrufa ‘trampa o mentida’ (mallorquí)

mena (balear)

mentira (variant de mentida usual en valencià; apareix al DNV) «Virgili […] ha cercades e, poetant, escrites coses tenyides de color de mentira» (Curial e Güelfa ccxxxii)

mentirola (valencià, Tortosa)

monçónega, mençónega (antigament; del llatí mentiōnĭca, mateix significat, com el francès mensonge, l’italià menzogna, etc.) «Nos deuríem deffendre de mensónegues ab veritats» (Ramon Llull)

nyepa

nyofla (valencià)

pafa (Empordà, Garrotxa) «Quina pafa que has dit!»

pataca (valencià)

patarra (Lluçanès, Plana de Vic, Camp de Tarragona)

plepa, clepa (occidental)

renunci ‘mentida o contradicció en què s’atrapa algú’

Fonts: Diccionari català valencià balear, DIEC, GDLC, DNV,
Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana