Definició
Aire fi i gelat.
Devia fer frescor, amb el griso de la matinada!
«Una nit sens cap estel | i amb un griso que cargola | debuta en el Paral·lel», fan uns versos de l’«Auca de la coblejadora» de Josep Carner.
Etimologia
Variant del nom del color gris, substantivat; es degué formar partint de dies grisos i freds d’hivern, amb expressions com «fa uns (dies) grisos!», d’on la formació d’un singular analògic, griso. Vegeu-ne aquí més informació.
Usos
L’endemà al matí, quan tot just clarejava, i amb un griso que us punxava de mala manera el nas i les orelles, el noi roí va desvetllar el vianant d’una guitza, tot dient-li:
Josep Carner, «La casa dels roïns», dins El cavall encantat i altres contes (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1978), pàg. 84
—Hala, que ja és de dia: els dropos al camí ral.
L’altre estava cremat com ell tot sol; però la vida li havia ensenyat que quan més cremat esteu més malament ho teniu per a tornar-vos-hi.[Desembre 1908] Anàrem a l’Escorial, jo per primera vegada. Hi feia una fred de llop. La serra veïna, negra i aspra, tenia els espadats coberts de neu. Estiguérem unes quantes hores visitant el famós monestir, veient-lo per dintre, travessant-ne els patis deserts i gelats i donant-hi la volta per fora, amb el coll de l’abric alçat, les espatlles encongides i les orelles esmolades per un griso que rascava com el tall d’una navalla.
Gaziel, Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. II (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 66
Tema de la setmana
Mots amb colors amagats
La primera novel·la de Quim Monzó es deia ‘L’udol del GRISO al caire de les clavegueres’, crec que no ha estat mai reeditada.
A Perpinyà: vispa
El DCVB ho arreplega:
1. VISPA f.
Aire molt fred (Rosselló, Cerdanya, Conflent).
Ets crua com una vispa d’hivern, Cerdà Angeleta 256.
Rispa a l’Empordà