Definició
Arbret caducifoli de la famÃlia de les ramnà cies, de branques en ziga-zaga, fulles ovades o oblongues, dentades i d’un verd lluent, flors petites groguenques, en glomèruls axil·lars, i fruit carnós, originari de l’Àsia central i cultivat pels seus fruits, els gÃnjols (Ziziphus jujuba).
Etimologia
De gÃnjol, del llatà vulgar zizÅlu o djinzÅlu, variants del llatà zizÄphum, i aquest, del grec zÃzyphon [ζίζυφον], mateix significat, amb influx de noms de plantes semblants, com grèvol (ll. vg. acrifÅlum) i ginebre (ll. vg. jinipÄ•rus).
Usos
Recentment, a Barcelona, la defensa d’un ginjoler afectat per un projecte urbanÃstic ha sotragat la consciència ciutadana, i les mobilitzacions han aconseguit que l’arbre fos salvaguardat, per damunt dels interessos especulatius. Un altre exemple emblemà tic és el de la reacció que va desencadenar el pla per talar el Pi d’en Xandri, a Sant Cugat del Vallès.
Martà Boada, «Giono, sembrador de compromisos», epÃleg a L’home que plantava arbres, de Jean Giono (Barcelona: Viena, 2008), pà g. 71La tenora i el tible, instruments tradicionals de cobla, es construeixen amb el tronc del ginjoler. El lutier Pau Orriols, de Vilanova i la Geltrú, explica que es treballa amb arbres de més de 100 anys, el tronc es talla en quatre parts i la part del centre no s’utilitza. Un cop tallades, han de reposar un mÃnim de 10 anys.
Carme Bosch i Cristina Bota, Guia del recol·lector. Remeis i usos de les nostres plantes i bolets (Barcelona: Viena, 2013)
Tema de la setmana
Noms d’arbres
És interessant que la medicina tradicional xinesa utilitzi pols de gÃnjols assecats per a tractar els estats depressius, i aquà tenim l’expressió: Més content que un gÃnjol.
més content que un gÃnjol: http://rodamots.cat/mes-content-que-un-ginjol/
Grà cies, Jordi, mai ningú no m’havia explicat tan bé l’origen d’aquesta expressió. Jo en tinc un al meu jardÃ. No tinc cap dubte que aquest any em menjaré tots els fruits que em doni
Només dos mots per donar-vos les grà cies pel mot d’avui: ginjoler.
I especialment per l’enllaç a L’home que plantava arbres, un llibre que estimo molt i que he llegit manta vegades en diverses llengües i regalat algunes altres.
Qui fos com Elzéar Bouffier… per a mi, no és una mala vida. Grà cies.
L’home que plantava arbres
http://www.vienaeditorial.com/mostrarllibre.asp?ididioma=1&idllibre=583