Definició
Esclatant de verdor, d’ufana.
Una vall gemada i fresca, plena d’arbres i rierols.
Etimologia
De l’antic gema, ‘botó, flor’, aplicat a una vall plena de vegetació tendra (d’on es pogué estendre a les aigües que s’hi escolen), del llatí gemma, ‘botó floral; pedra preciosa’. Vegeu què en diu Joan Coromines
Usos
A més, hi havia aquell alzinar mil·lenari que, encara que ell no fos fill de la casa, li trencava el cor que s’hagués cremat. Potser per les hores que hi havia festejat la Rosa. Potser perquè aquelles alzines guardaven la història de tantes i tantes injustícies que, com la que ara patien, s’havien produït al seu redòs. Les havia tallades i ara ja rebrotaven, gemades, per la pluja generosa d’aquella primavera. Creixerien i creixerien, i conservarien la memòria d’allò que havien vist zelosament i mai no en dirien res, tal vegada per vergonya aliena. Potser pels segles que poden viure, per la quantitat acumulada de bestieses de què poden ser testimoni, els arbres no saben parlar. O és que, en realitat, no volen fer-ho? I sembla mentida que els arbres puguin fer tant de bé als homes i els homes tant de mal als arbres.
Joan Comasòlivas i Font, Conill amb sajolida (Palma: Moll, 2010), pàg. 76
Tema de la setmana
Entre els més de 19.000 subscriptors de ‘Cada dia un mot’ n’hi ha uns quants de lletraferits; aquesta setmana veurem alguns mots trets de llibres que han publicat recentment.