Definició
Escriptura il·legible; traç imperfecte, inscripció sense forma precisa ni significat.
El teu manuscrit és un gargot confús.
Els nens havien fet gargots a la paret de la sala d’espera del pediatre.
Etimologia
D’origen onomatopeic i expressiu, com tants altres mots de la mateixa arrel garg-, que imita fenòmens guturals mitjançant la seva amplificació amb diverses consonants: -m-, gargamella; -nt-, gargantejar; -l-, gàrgola; etc.
Usos
Fa molts anys un de nosaltres es va creuar amb Romário per la Diagonal i va dir neutrament al grup d’amics amb què caminava: «Mireu, el Romário». De seguida, un d’ells va córrer com un esperitat cap a l’astre brasiler per demanar-li un autògraf. Al cap de pocs segons, un estol de seguidors s’havien abraonat sobre el Baixinho. El cas és que no vam aconseguir cap gargot sobre paper d’aquell dia i tampoc no ens fa res. No ens encega la mitomania, perquè perseguim més aviat posar sobre la taula veritats que no necessiten demostració, evidències que cauen pel seu propi pes.
Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda, 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid) (Valls: Cossetània, 2010), pàg. 10A soles, davant del caramull de ratlles verdes del seu diari de passió, repetia incansable el nom miraculós, reconeixia que el trobava el més bonic del món i li feia confessions eternes d’amor: a voltes es desesperava perquè l’única constatació que tenia de la seva estimada eren uns gargots escrits sobre paper i no res més.
Ofèlia Dracs, Deu pometes té el pomer (Barcelona: Tusquets, 1980)
Tema de la setmana
Mots d’origen onomatopeic
Gargot és una de tantes paraules que en moltes comarques de Girona pronunciem amb l’article “es” davant: esgargot, estovalles, estenalles, estisores, escaldes,…