garbuix m

Definició

Barreja confusa, embolic.

El carrer era un garbuix de cotxes, motos i gent.

M’ha explicat tantes coses, que m’he fet un garbuix.

També: garbull

Etimologia

De l’italià garbuglio (mateix significat), probablement resultat d’un encreuament de groviglia, ‘embull de fils’ (del llatí globus, ‘cabdell’) i bugliare (llatí bullire, ‘bullir’).

Usos

  • —M’han passat l’anàlisi de ton pare —digué mentre extreia el contingut del sobre.
       Vaig provar d’arribar a alguna conclusió fent una ullada ràpida als papers, però tot allò em resultava un garbuix incomprensible.
       —La biòpsia és clara; cirrosi hepàtica molt avançada —s’ajustà les ulleres i llegí un tros de l’anàlisi—.

    Ferran Torrent, Cavall i rei (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), pàg. 23
  • Escriure senzillament és un regal que, de vegades, arriba tard. Cal molt de temps, molts anys, d’anar cercant la paraula precisa, aquella i no altra, per a definir allò que, al nostre interior, vivim com un garbuix.

    Montserrat Roig, «El difícil art d’escriure senzillament», dins Un pensament se sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 431

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

picabarallaamollar