Definició
Mot emprat en l’expressió fer la gara-gara loc verb Afalagar algú per atreure’s el seu afecte, la seva benvolença, etc.
No ho deia pas de cor, sinó només per fer-me la gara-gara.
Va fer la gara-gara a totes les autoritats fins que va aconseguir el seu propòsit.
Etimologia
De l’occità i el català antic garar, ‘guardar, vigilar’ (com el francès garer, del fràncic warôn, ‘cuidar-se d’algú’), usat repetidament com un imperatiu per a cridar l’atenció, d’on l’expressió fer la gara-gara, per a afalagar algú, demostrant interès per ell.
Usos
El cas és que hi ha molts catalans que de seguida es passen al castellà. I que així es va empobrint la llengua, i de retruc la literatura, i que si no vigilem ens carregarem el país tal com l’hem conegut durant alguns segles, amb alguns alts i baixos, esclar, però vaja… Això és del que ahir van explicar davant la premsa Jordi Pujol i Quim Monzó, en un distès esmorzar al Majestic. Sí, l’hotel aquell del pacte amb un senyor molt castellà que ens feia la gara-gara, o ens donava coba, dient que parlava català en la intimitat.
Ignasi Aragay, «El català xitxarel·lo» (Avui, 23 de gener del 2009)Ara bé, la senyora Biosca només els demana un favor: que es quedin a viure al pis. És el mínim que els poden oferir.
Empar Moliner, «Aprengui a tastar vins», dins T’estimo si he begut (Barcelona: Quaderns Crema, 2004)
—¿A viure? —s’estranya el senyor Salmeron—. Però si casa nostra és a dos minuts!
—Home, dos minuts, dos minuts no, ¿eh, Gabi? —protesta la seva dona. Si ha de triar entre fer la gara-gara al seu marit o a qualsevol altre, tria fer-la a qualsevol altre.
Tema de la setmana
Tol·le-tol·le, cori-mori, barrim-barram… podrien ser noms de grups de rock, però són mots que anomenem reduplicacions. Els que veurem aquests dies ens els ha suggerit Jem Cabanes, de la Pobla de Lillet (Berguedà), rodamotaire convidat de la setmana.