Definició
Que té molta gana.
Ja s’ho acabarà de menjar; és força ganut.
Per extensió, desitjós d’una cosa, aplicat sobretot a algú que té cobdícia, ambició de riqueses.
Tan ganuts que són i tan poc que li cobren de lloguer.
També: ganós -osa
Etimologia
De gana, d’origen incert, probablement d’un gòtic gano, ‘gana, avidesa’, amb el sufix -ut, del llatí -utus, que indica abundància.
Usos
Una corredissa a deshora, una paraula pronunciada sense permís, una rialla feliç… Era pecat. Menjar amb gana i dormir de gust també ho devia ser. Ho havia rumiat un munt de vegades i no se li acudia res més. I al pas que anava, ja veia que seria una gran pecadora perquè no podia evitar el grinyolar dels budells ganuts ni les ganes de riure. Això últim, però, ja feia unes setmanes que havia minvat. Potser sí, com deia el pare Mir, si perseverava, aconseguiria esmenar-se.
Maria Carme Roca, El monestir proscrit (Barcelona: Columna, 2008)Sóc el ganut més sortós:
Josep Carner, «El pop», dins Museu zoològic (1963)
tot sovint, d’una embranzida
pesco amb sis agafadors.
Tema de la setmana
Se’ns ha obert la gana, aquesta setmana, estem ganuts de més mots.
Al PV també diem “famolenc”. Que té molta fam/gana.