Definició
Bastó que usen els pastors encorbat en la seva part superior.
aixarop de gaiato: pallissa, fart de garrotades (valencià ).
També: gaiata  (f)
Etimologia
Del llatà vulgar hispà nic (baculus) cajatus, ‘(bastó) com un garrot’, derivat del llatà tardà caja, ‘porra o garrot’, amb possible influx fonètic mossà rab o aragonès pirinenc.
Usos
No cal dubtar
Ovidi Montllor, «Gola seca» (1969)
que no és parlant,
sinó amb gaiato,
que tot anirÃ
canviant.
Tema de la setmana
Cançons d’Ovidi Montllor (1942-1995)