«El baix parasitisme vegetal crea la relaxació tova dels bolets. De vegades sembla que els grecs veieren el món a través de la petxina, i Gaudí, bon místic, a través dels bolets.» Perquè és ben cert, aquest món micològic, meravellós, formidable, divers, curull de sorpreses i de formes inversemblants, sembla una creació gaudiniana. O a l’inrevés, que diu Pla: la Sagrada Família, la Pedrera… podrien ser fruit de l’efervescència fúngica, de la tebior recòndita i misteriosa de la vida primigènia.
Martí Domínguez, «Pla i els primers bolets» (El Temps, 14-20 d’octubre del 2003)

Gènere: Amanita Pers. Dins aquest gènere, hi ha les espècies més vistoses i esveltes de tota la gran família dels bolets, veritable representació genuïna de l’aristocràcia fúngica. Agrupa bolets que són comestibles excel·lents al costat d’altres de terriblement malèvols; valgui el terme emprat, ja que n’hi ha unes quantes espècies que no solament són tòxiques, sinó mortals de necessitat.
Santiago Llensa, Bolets de les rodalies d’Igualada (Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, 1970)