Com que tenen poca feina, parleu. Li dius, al cambrer, que has de tornar a la «Tour Aurore» a buscar una legalització del dossier escolar i, naturalment, l’hi has d’explicar tot, absolutament tot: el teu exili, el teu retorn. El cambrer et dirà que estàs tocada del bolet si treus els fills de les escoles franceses per a dur-los a les espanyoles.

Teresa Pàmies, Va ploure tot el dia (Barcelona: Edicions 62, 1974)

Els van casar un estiu eixut i el convit va ser gasiu. El pare de la promesa, Santiago Matarredona, va morir del fetge, poc després d’iniciar les converses pel casori, i això va donar peu a fer les coses senzilles. Restava la mare, una dona estranya, segons molta gent tocada del bolet, que havia portat la hisenda ella sola d’ençà que la memòria li ho recordava. La boda va ser el huit de juliol de 1840, que era una diada assenyalada, segons la sogra, perquè era la festa de santa Isabel, i aquesta dona estranya es deia Isabel: Isabel Codina.

Isabel-Clara Simó, Júlia (Alzira: Bromera, 2003 [1983])