Definició
Pastís propi de les Balears compost d’un recipient de pasta de farina untada de llard o d’oli farcit de diverses combinacions d’elements, com formatge, brossat, carn, etc.
«El lloc on actualment es conserva més el nom i l’ús de les formatjades és Menorca, on constitueixen la menja festiva de Pasqua florida, corresponent a les panades i robiols de Mallorca» (Diccionari català-valencià-balear).
Etimologia
De formatjar (transformar la llet en formatge), i formatge, del llatí vulgar (caseus) formaticus, ‘(formatge) afaiçonat’ en una forma o motlle. Algunes llengües europees han fet derivar el primer mot d’aquesta expressió (caseus > queso, queijo, Käse, cheese), mentre que d’altres s’han quedat amb el segon (formaticus > formatge, fromage, formaggio).
Usos
Una de les coses que l’escriptor William C. Bryant va fer a Sant Agustí [a la Florida, EUA] va ser demanar a un natiu que li transcrivís la Cançó de les formatjades (fromajadis, en diu ell), que els menorquins cantaven la nit del Dissabte de Glòria, per incloure-la al seu llibre Letters of a Traveler, or Notes of Things seen in Europe and America, de 1851, que si us interessa podeu llegir gratuïtament per internet: penseu, com ens recorda Rasico, que la Cançó de les formatjades probablement és la primera cosa que s’hagi imprès mai en català a Amèrica del Nord. L’any 1939 encara es va enregistrar un disc amb la cançó, cantada per Stella Burke, que no heu de confondre amb el personatge de la sèrie australiana The Sullivans. El nom de «formatjades» ve de les panades farcides de formatge que els cantaires, entre altres coses, anaven demanant per les cases. (Avui, a Sant Agustí, la cançó ja no es canta, però de fromajadis encara se’n mengen, com a Menorca: «cada cosa a son temps: d’estiu xigales, de maig cireres i per Pasco formatjades».)
Albert Branchadell, L’aventura del català. De les «Homilies d’Organyà» al nou Estatut (Barcelona: L’esfera dels llibres, 2006), pàg. 75
Tema de la setmana
L’aventura del català