Pugeu a la barca, que naufragarem!
Quan tots els diners del món siguin al fons
tornarem la calma i no els recollirem
‘gafarem els peixos i tant sí com no
farem que se’ls mengin del primer al darrer.
Després tornarem a les terres d’on som:
si avui fem verema, demà follarem.

Pau Riba, «Simfonia núm. 2 (d’un déus d’uns homes)», al disc Dioptria II (1971)

Posteriorment els participants es desplacen a les vinyes amb un trenet on fan la verema. Un cop al celler es fa un esmorzar amb productes d’«Empordà a Taula» maridats amb els vins Sinols i l’Oli de Pau. Finalment es procedeix a follar, és a dir, a trepitjar el raïm amb els peus, a la forma tradicional, per obtenir most per emportar.

«Veremar i follar a Vilajuïga» (Vadevi.cat, 14 de setembre del 2012)