Definició
Persona que practica la fetilleria, que és el conjunt de prà ctiques mà giques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a cà rrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits. (Això és el que diu el GDLC; el DIEC no és gaire més clar; diu que la fetilleria és ‘l’art de fetillar’ i fetillar és ‘sotmetre a la influència d’un malefici, d’un sortilegi’; que cadascú ho interpreti com bonament sà piga.)
Etimologia
Probablement d’un llatàfacticularius, alteració de fatucularius, derivat de Fatuculus, diminutiu de Fatum i Fatuus, divinitats rurals, per influx de facticÅla, ‘cosa artificiosa’.
Usos
Qualsevol dona nascuda amb un gran talent al segle XVI segur que devia acabar embogint, engegant-se un tret o passant la resta dels seus dies en una cabana solità ria allunyada del poble, mig bruixa, mig fetillera, temuda i escarnida per tots. I és que no cal tenir gaires coneixements de psicologia per saber que una noia amb un talent immens que hagués intentat posar en prà ctica el seu do per a la poesia s’hauria trobat amb tants obstacles i impediments per part de tothom, i els seus instints contradictoris l’haurien turmentat i destrossat fins a tal punt, que inevitablement hauria perdut la salut i el seny.
Virginia Woolf, Una habitació pròpia (Barcelona: Angle, 2024), traducció i pròleg de Maria Bosom
Tema de la setmana
Paraules tretes de traduccions