Fora del sistema de racionament era impossible adquirir legalment cap aliment. Però, és clar, feta la llei, feta la trampa: darrere el racionament hi havia el mercat negre o estraperlo, on es podia trobar de tot si es tenien prou diners, perquè els preus eren molt superiors als que oficialment establia l’Estat. Encara que la venda d’estraperlo proporcionava grans beneficis, era il·legal i els que el practicaven corrien el risc de ser condemnats a penes de presó.

Josep Llopart Isart, Quan els carrers eren de terra (Ajuntament dels Hostalets de Pierola, 2015)

La Llei de Protecció Lingüística es va aprovar fa més de vint anys, amb un període d’adaptació de cinc, i encara estem igual que quan vam començar. En el moment d’obrir un nou local es miren les taxes, les sortides d’incendis, la normativa de soroll, tot menys la llengua que la llei diu que ha de figurar en els rètols: no ho fa la Generalitat, no ho fan els Ajuntaments. O potser es posa el nom de la botiga en català, en un rètol llampant, i tota la informació interior es redacta en bon castellà: feta la llei, feta la trampa.

Patrícia Gabancho, El preu de ser catalans (Barcelona: Meteora, 2007)