Definició
Etimologia
De fer, ‘dit d’un animal salvatge, indòmit i carnisser’, del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
Usos
Ara tinc una gran veritat
Agustí Bartra, «Seguretat», dins Cant corporal (1938)
senzilla i una feresa
bona. Em plau poc la ciutat,
i em sento més naturalesa
que un fruit obrint-se al sol.
Sé el que vull i el que vull em vol.La vida de les grans ciutats, deia Anselm, és perdedora i ferotge com la de la selva verge. Les feres que hi circulen són més perilloses encara que les panteres i els lleons, car aquests es presenten en tota la seva feresa i aquells, coberts per una capa d’hipocresia.
Aurora Bertrana, Tres presoners (1957)
