La nostra ampolla de cava, després de passar pel contenidor verd, es reencarnarà (o potser s’hauria de dir es reenvidrerà?) de nou i acabarà els seus dies feta trossos dalt d’un mur que limita una finca, per a intimidar a qui vulgui entrar-hi sense permís.

Jesús M. Tibau, Postres de músic (Barcelona: Empúries, 2005)

—Bé, ¿i què fas, ara?
   —A punt de baixar al soterrani, ja t’ho he dit. Vés a saber què m’hi trobo, però en fi, ja no ve d’aquí. Pel que es veu, l’Artur tenia la intenció de fer trossos tots els dibuixos abans de morir, vull dir que si no saps res de mi en alguns dies, calcula que estic escombrant.

Imma Monsó, La dona veloç (Barcelona: Planeta, 2012)