Hi ha moltes més mares que filles i això vol dir que hi ha moltes filles sense marit en perspectiva que no acudeixen al sant siga perquè elles mateixes no tenen ganes de casar-se siga perquè han perdut la fe en els prodigis celestials, les que vénen a caminar per elles són les mares, segur que a les mares els va anar bé la intercessió quan eren joves i ara la demanen amb la mateixa fe per a les filles, casar-les bé i descansar, gloriós Sant Nicolau que trobe nòvio la filla que siga bon xic i treballador, que no facen Pasqua abans de Rams que es case de blanc i per l’església que no es case pel jutjat, i ai! si el xic poguera ser de casa bona i guapo.

Joan F. Mira, Els treballs perduts (València: Tres i Quatre, 1989; reeditat per Proa, 2005), pàg. 178

Semblava que el senyor es devertia.
   —Interroga’l, Joan. M’agradaria sebre…
   Vaig abordar la qüestió bruscament.
   —Què ha passat entre tu i na Catalineta?
   —Res.
   —Idò, per què plorava?
   —No ho sé.
   —Ni ho sospites?
   —No.
   El senyor s’assegué devora el foc.
   —I el cas és, Joan —digué mentre atiava les estelles—, que aquest beneit tal vegada no ho sap. Mira, per lo que pugui esser, hem de casar-los. Casa’ls, Joan.
   —Però…
   —Ara no veus que han fet Pasqua abans del Ram?

Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (1961)