Definició
En sentit figurat, persona aturada, que sembla com encantada; que no té gens de malícia, innocent.
El teu amic sembla un xic fava, no? S’empassa tot el que li diuen.
També podem dir cap de fava, com diem cap de trons, cap de carbassa, cap de suro, cap de cony… «Tots coincideixen a qualificar allò que tenim dins la closca com a òrgan que governa el nostre comportament, en aquest cas que més aviat el malgoverna», diu Pau Vidal a 100 insults imprescindibles.
Paraules en xarxa, de Juli Jordà, recull les expressions paréixer el fava de Ramonet ‘ser una persona molt innocentota’ i he quedat com fava, igual estic que estava ‘es diu en passar una situació, quedar igual’.
Usos
Deia Enric Valor que una vegada un home del poble, l’oncle Porra, es va trobar un dimoniet una mica fava al qual va enganyar, volant-li el cap d’una escopetada. Segons Valor, el dimoni va perseguir l’oncle Porra fins el poble i sense cap, fins tornar finalment al seu món. Però Valor s’equivocava, perquè a aquest personatge sense cap, el darrer 22 de maig [de 2011] el vam fer alcalde del poble.
Raimon Muntaner, «Nits de Penàguila» (Pàgina 66, 10 d’agost del 2011)Però aquesta maleïda mania de tornar ric! Tot, sabent que som un fava. No tenc coratge de matar una mosca, no gosaria enganar un homo. I per tornar ric se necessita tenir poca vergonya. Ser dur. Exacte: dur. I jo vaig perdre es coratge es temps des Moviment, que era soldat i me varen manar que disparàs a dos homos.
Antònia Vicens, 39º a l’ombra (Palma: Lleonard Muntaner, 2019 [1968]), pàg. 30
Tema de la setmana
Divendres no podíem dir fava, però aquesta setmana sí que en diem: favíssima! Encara no és temps de faves (el llegum), però dels i les faves que veiem avui n’hi ha tot l’any.
Companys de Rodamots, ara que parleu de fava com a insult de poca potència, m’ha vingut al cap una pel·lícula molt antiga, de 1933, que es deia “El fava de Ramonet”, ambientada a València.
Sap algú si hi ha alguna frase que faça referència a L’AVALOT DE LES FAVES?
Jaume: ací hi ha informació sobre l’Avalot de les Faves, un episodi que va passar a Manresa al segle XVII.
https://www.historiesmanresanes.cat/2008/06/els-favets-i-tremendos.html
“La revolta pagesa i antisenyorial que prengué el nom dels Avalots de les Faves (1688), fou una revolta que dividí Manresa en dos bàndols: favets i tremendos. Aquests dos bàndols es distingien uns dels altres per la seva indumentària: els favets vestien de blau, i, en canvi, els tremendos anaven de vermell. Gràcies a la seva vestimenta, els habitants de Manresa els podien diferenciar. Aquests dos bàndols organitzaven enrenou allà on hi havia gresca. Si algun dia els dos bàndols es trobaven pel carrer, la gent ja esperava una gran batalla campal i ningú no s’hi ficava per no sortir-ne malparat, perquè tant els favets com els tremendos anaven a repartir llenya. Avui dia, els nostres avis encara recorden aquells enrenous que havien arribat a viure.”
Rafel moltes gràcies, resulta una informació d’allò més interessant. D’ençà fins ara hi ha hagut un munt d’avalots més per aquestes terres.
Fins una altra.
A les Balears, com a insult diuen “cap de fava”.
Fa anys a Tarragona es feia servir sovint aquesta expressió: no tenir-ne ni fava (no saber de què es parla, no saber què es diu o no saber fer una cosa).
Aquí Sagarra estava pensant en una altra fava:
“Pixo a l’abim:
al fons la mar blava,
allà el cap de Begur,
aquí el cap de la fava.”