Definició
Molt presumptuós, ple de vanitat infundada.
Tan inflat i fatu com és, tothom el veu venir d’una hora lluny i en fuig.
Es pensa que li donaran el Nobel de literatura, però escriu d’una manera fàtua i insubstancial.
Etimologia
Del llatí fatuus, -a, -um, ‘fat, insípid’, d’on deriven també l’adjectiu fat, fada, ‘insuls’, el verb infatuar, ‘(fer) esdevenir fatu’ i el nom fatuïtat, ‘qualitat de fatu’.
Usos
Darrere el fracàs, ben endins, sempre hi ha foc colgat, un apassionament, el suplici d’un entusiasme. I jo sempre he estat una mica indolent, cru. Però he d’insistir: aquesta indiferència no ha estat una forma de la indocilitat, si de cas un caprici de la inèrcia. Un caràcter desocupat. Ni carn ni peix. Un fet que per a molts és un gran desprestigi. Per això som allò que no ens ha passat, però no ens hi hauríem d’enfilar, perquè no hi ha res més fatu que els aspirants a l’eterna renúncia.
Sebastià Perelló, «Perquè sí», dins Mans plegades (Barcelona: Empúries, 2004)Quant has canviat.
Enric Sòria, «El poeta regira calaixos», dins Varia et memorabilia (València: Gregal, 1988)
Que impúdicament fatus
ens fan els anys
i la vertiginosa continuïtat dels gestos.
Tema de la setmana
El mot enviat dimecres passat, fat, va fer que alguns subscriptors es preguntessin per l’altre fat, que es pronuncia igual però no és el mateix mot («quin fat més fat»). D’aquest mots en diem homònims (mateixa forma i mateixa pronunciació, però significat diferent, com el numeral deu i la forma deu del verb deure: «em deu deu euros»). Els que veurem aquests dies, però, són homòfons: tenen el mateix so, però una grafia diferent (i, per tant, significats diferents). Això del «mateix so» cal matisar-ho, perquè ja sabem que no tots pronunciem de la mateixa manera. Per exemple, per als parlants occidentals el mot d’avui no és homòfon de res, però per als orientals sí, ja que el pronunciem igual que fato. I la forma femenina, fàtua, és homònima de la fàtua islàmica.