Definició
Fet d’afartar-se, de menjar fins a atipar-se.
Van celebrar que havien guanyat la lliga amb una bona fartanera.
També: fartada (valencià)
Etimologia
De fart, del llatí fartus, participi de farcīre, ‘farcir’. Altres mots de la mateixa família són farsa, farciment, afartapobres i infart. Com a adjectiu, a una persona fartanera li agrada menjar molt.
Usos
Les criatures espigolaven el blat dels camps per fer-ne sopes de farinetes, collien maduixes i bolets, aplegaven herba per als conills i anaven a robar. Parla Francesc Vicens. Amb la seva germana, «el setembre de 1938 resseguíem les vinyes, posant tots els gotims que podíem agafar en una coixinera que ens havia donat la mare. Una nit ens vàrem posar vàries famílies d’acord per anar a una meravellosa vinya que hi havia a la sortida del poble, a la carretera de Teià. Potser érem uns vint, entre nois i noies». Anar a robar fruita vol dir que a casa no hi havia gaire menjar: la vida al camp no eren grans tecs ni fartaneres. Cada dia no és festa major.
Joan de Déu Domènech, La batalla de l’ou. De quan passàvem gana (1936-1939) (Barcelona: Pòrtic, 2012), pàg. 161
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el menjar