Definició
Conjunt de coses de certa aparença però de poca importància; ostentació.
Etimologia
Del castellà faramalla, procedent de l’antic farmallo ‘engany, falsedat’, metàtesi del baix llatí hispànic malfarium ‘crim’, encreuament de nefarium ‘crim nefand’ amb maleficium ‘malefici’.
Usos
És com en el tema del feminisme: o em tractes com a ésser humà, amb dignitat, o tot el que em dius és faramalla. No en tinc prou que els salaris siguin iguals, vull totes les dignitats. No vull ser home, vull ser igual en dignitat.
Isabel-Clara Simó, entrevistada per Víctor Alexandre a Jo no sóc espanyol (Barcelona: Proa, 1999), pàg. 261