fal·lera f

Definició

Inclinació envers alguna persona o cosa que porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la contínuament, a no saber estar-se de freqüentar-la, etc.

Té una gran fal·lera per la Maria.

Ara li ha agafat la fal·lera d’anar al cine cada dia.

Etimologia

Probablement del llatí fellaria, derivat de fel, fellis, ‘fel’, aplicat inicialment a una malaltia del bestiar deguda a un excés de menjar, d’on la idea de ‘obsessió, idea fixa’.

Usos

  • —Ja ho veus, Ramonet, ja ho veus, es pa que s’hi dóna, a sa mar! Hem vist sa mort a dues passes… i diu que ta mare s’és enllitegada de s’espant. Quina vida! Cada dia desgràcies, misèria… I tu aquesta maleïda fal·lera, que no calles mai: «—Pare, vui èsser pescador com vós… Pare, porteu-me amb vós a sardinals.» Te l’hai de treure, aquesta fal·lera: sents? Vui que aprengus ofici: res de mar. Es dia que t’hi acostus t’hai de llevar sa pell!

    Joaquim Ruyra, «Mànegues marines», dins Pinya de rosa (1920)

Tema de la setmana

Joaquim Ruyra

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

dragarcop i recop