Definició
Etimologia
De fadrí, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar fratrinus, diminunitu de frater, ‘germà’, aplicat a frares mendicants joves o llecs, semblantment a l’occità antic frairin, ‘pobre, mesquí’, i el francès antic frarin, ‘pobre, mendicant’.
Usos
- L’Hereu Riera davant veu com passa 
 la fadrinalla rient i cantant:
 està quiet assegut a la plaça;
 les criatures li tenen espant.- Però, si els fa una rialla i els crida, 
 ja se li acosten els grans i els petits;
 a Sant Benet a la falda els convida
 i a la butxaca li troben confits.- Com és el qui més hisenda governa, 
 tothom voldria rondar al seu costat
 i beure amb ell si acàs va a la taverna
 i menjar amb ell si a l’hostal ha parat.- I ningú sap el que pensa i medita, 
 que ell no diu res del que té dintre seu:
 parla amb els vells de la bona collita
 i de les bèsties i el gruix de la neu.- Però, si torna a la casa deserta Josep M. de Sagarra, «L’hereu Riera», dins Primer llibre de poemes (1912-1914)
 quan les olives ens porten el fred,
 i veu sa vida madura i complerta,
 ai, com el cor se li torna d’estret!
- Quan acabà la missa i els assistents començaren a eixir, com que tots anaven amb les robetes de diumenge, començà a fer-se el passeig de la fadrinalla pel carrer Major. I llavors pogué veure Joanet rodejat per sos vells amics que li celebraven la feliç arribada. Ella anava també voltada d’amigues, que més circumspectes i prudents que la Ramona, es limitaven a observar i callar. Jordi Valor i Serra, «Rapsòdia tràgica», dins Històries de munyanya i de vora mar (1959, reed. 2009)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors; el d’avui és de Jaume Vernet, de Barcelona.
