Definició
Topònim usat en una llengua determinada per a referir-se a un lloc situat fora de la seva àrea lingüística i que difereix de la denominació que aquest rep a l’àrea geogràfica on és situat.
Colònia, Coblença i Aquisgrà són exònims; els noms d’aquestes ciutats en alemany són Köln, Koblenz i Aachen, respectivament.
Etimologia
Mot format amb el prefix exo-, del grec éxo, que significa ‘fora’, ‘de fora’ o ‘fora de’ (ex. exogàmia, exosfera) i el sufix -ònim, del grec ónyma, que significa ‘nom’.
Usos
Anomenem topònims les paraules que es refereixen a un nom de lloc. De manera natural, la llengua genera topònims per als llocs que cauen dins del propi domini lingüístic (Olot, Figueres, Orpesa…), però també en produeix per referir llocs del món més enllà del propi domini, i és en aquest cas que els lingüistes parlem d’exònims. Conca, Tòquio i Moscou, per exemple, són exònims. En línies generals, quan fem referència a un lloc del món sempre hem d’emprar l’exònim corresponent, en cas de tenir-ne, perquè no deixen de ser paraules que la mateixa llengua ha generat, i amb elles sempre serem molt més entenedors.
Rudolf Ortega, «Cataluña amb enya» (El País, 14 de desembre del 2014)Quan un lloc, a més del nom en la llengua pròpia (topònim), en té en d’altres (exònim), el que vol dir és que és prou important perquè en una altra llengua n’hagin incorporat el nom i l’hagin fet seu: l’exònim denota la riquesa geohistòrica de l’emplaçament. El topònim Girona té els exònims Gerona en castellà i Gérone en francès, per exemple. Si rebutgem els exònims empobrim el lloc.
Magí Camps, «L’altívol Pirineu» (La Vanguardia, 6 d’agost del 2012)
Tema de la setmana
Mots formats amb el sufix -ònim
Crec que hem d’acceptar els exònims perquè això enriqueix la llengua. Vaig presenciar a Montilivi un partit de futbol Girona-Osca (així ho reflectia el marcador electrònic) i els aragonesos es van ofendre perquè el nom del seu equip era Huesca.