Després d’una migdiada sufocadora amb la música de fons del toc de morts de les campanes, arribà l’hora de mudar-se per assistir als funerals d’aniversari del pare i el furor de Carlota de Torres va esclatar com una barrinada. El deure irrenunciable, sagrat, d’eternitzar la memòria del desaparegut amb les exèquies anuals implicava una contrapartida cruel: ressuscitar en la memòria de la vila el succés vergonyós de l’enterrament.

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)

Doncs ara resulta que una empresa del Regne Unit ha tingut la brillant pensada d’oferir la transmissió de funerals ‘online’ i la possibilitat d’enviar, amb allò que se’n diu un clic, les sempre tan sentides condolences des de qualsevol cantó de món. Per menys de cent euros, que avui es gasten de qualsevol manera, els operaris de Wesley Music t’instal·laran discretament una càmera a peu d’exèquies, fent-les així extensives a tots els afligits virtuals que disposin de la contrasenya corresponent.

Marta Rojals, «L’acompanyo en el (ciber)sentiment» (VilaWeb, 4 d’abril del 2008)