A la taula del costat hi havia un senyor que portava una gorra amb una cinta. Em semblà una emanació de l’autoritat del país i no vaig poder resistir la temptació de fer-li una pregunta. Fou una pregunta absurda; del seu to, en deduiran la situació llastimosa del meu esperit. Amb una veu tocada per l’emoció li vaig dir:
   —Senyor agutzil, sigui’m franc: és veritat que el Freser passa per Ripoll?
   —Aquest matí encara hi passava —digué el bon home—. I, si no és que ens hàgim tornat tots boigs, crec que encara hi passa. Trobarà el riu seguint aquest carrer a mà dreta.
   —És molt amable. Moltes gràcies.
   No digué res més, però em semblà que la pregunta l’havia lleugerament atabalat. Però les coses no passaren d’ací. Conservà la serenitat. La meva amarga decepció m’havia portat a fer una pregunta estrabul·lada, però d’una justificada espontaneïtat.

Josep Pla, «Les il·lusions», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 470-471