Definició
Establir, ordenar, especialment allò que ha de regir les persones o les coses, en un cos social, en un afer, etc.
La llei estatueix que tots els ciutadans tenen dret a votar.
Etimologia
Del llatí statuere, mateix significat. D’aquesta mateixa arrel es deriva el mot constituere (constituir), de manera que ens trobem que els mots constitució i estatut tenen el mateix origen etimològic.
Usos
La lògica és simple: si existeix un deure de conèixer el castellà i el català és tan oficial com el castellà, també hi ha d’haver un deure de conèixer el català. Arribat el cas, ja veurem si el Tribunal Constitucional pensa que aquest deure és tan inconstitucional com sostenen alguns. I, en el supòsit que el deure passi el filtre, també veurem si té alguna conseqüència pràctica en el benestar del català. De moment, podem dir que és la primera vegada, en aquesta aventura mil·lenària, que s’estatueix (mai més ben dit) un deure així. De fet, és la primera vegada en tota la història que s’estatueix un deure així a propòsit d’una llengua d’aquestes que en diem subestatals.
L’aventura del català. De les «Homilies d’Organyà» al nou Estatut (Barcelona: L’esfera dels llibres, 2006), pàg. 186
Tema de la setmana
«El català va néixer fa més de mil anys, i en tot aquest temps les ha passades de tots colors.» Alguns d’aquests avatars els trobem al llibre d’Albert Branchadell L’aventura del català. De les «Homilies d’Organyà» al nou Estatut (L’esfera dels llibres, 2006), d’on hem tret els mots que veurem aquesta setmana. Per als qui en vulguin un tast, aquí hem penjat les primeres pàgines del capítol 1. Ah, i la setmana vinent farem un concurs perquè sigueu vosaltres els qui descobriu el tema, com ja hem fet en altres ocasions. Els guanyadors rebran un exemplar de L’aventura del català, gentilesa de L’esfera dels llibres.