Definició
Haver-hi entre dues persones, dues famílies, etc. una gran enemistat, amb el propòsit de fer-se mútuament tot el dany possible.
Sembla que els partits que van acordar el pacte de govern ara estan a matadegolla.
Etimologia
Mot compost amb matar (del llatí vulgar mattare, derivat de mattus, ‘humit, embriac; atordit, embrutit, confús’, d’origen incert; inicialment, matar degué ser un eufemisme de la idea de la mort provocada) i degollar (del llatí decollare, mateix significat, derivat de cŏllum, ‘coll’); matadegolla només s’usa en aquesta frase feta i entrar a matadegolla ‘assaltar una població expugnada, una fortalesa, etc., matant i fent el màxim de mal possible’. Abans s’escrivia amb guionet: a mata-degolla.
Usos
En aquella època, els comtes i els barons que vivien a les vores del riu Groc estaven a mata-degolla. Tot els era motiu de lluites i baralles, que es resolien habitualment en morts i ferits, en cases destruïdes i collites cremades. L’emperador, amb tota la bona intenció del món, volia posar pau entre ells, i per això procurava que, per mitjà del matrimoni, les famílies dels uns enllacessin amb les dels altres.
Albert Jané, Noranta-nou contes (Barcelona: Columna, 1995)—Sempre dius que amb la teva filla no t’hi entens, que no t’hi has avingut mai, que heu estat com gat i gos tota la vida. On és això que dius de la mirada, d’entendre’s sense parlar i totes aquestes collonades? Vull dir, no és millor acabar avenint-te amb algú que saps que és el teu fill encara que hagi crescut amb una altra gent que viure-hi a prop i a matadegolla tota la vida?
Margarida Aritzeta, Teoria del gall (Barcelona: Llibres del Delicte, 2020)
Tema de la setmana
Locucions que expressen l’animadversió