Definició
Esquella; esquella grossa.
Se sentia l’esquellot greu d’un bou.
Un altre sentit d’esquellot és ‘esquellotada’.
Etimologia
D’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, mateix significat.
Usos
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
Joan Maragall, «La vaca cega» (1893)
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.La zona més arran de terra del far estava plena de cordes que es sostenien per claus gruixuts. Penjades de les cordes, llaunes buides, sovint en parella. El vent feia que repiquessin entre elles i contra les parets amb l’efecte d’esquellots de vaca. Encara més detalls incomprensibles: les juntures de les pedres s’havien omplert de claus amb la punxa cap enfora. Claus i vidres trencats, una infinitud de vidres.
Albert Sánchez Piñol, La pell freda (Barcelona: La Campana, 2002)
Tema de la setmana
«Quina veuarra, aquell homenàs del casalot!» No som pas gaire originals: després d’una setmana de diminutius, n’arriba una altra amb augmentatius.
No sé si el que diré és representatiu o no. Una vegada més em baso amb el que vaig aprendre de ma mare, que va néixer a la ciutat de Tarragona el 1900.
Ella solia emprar el mot “esquellot” com a adjectiu, per qualificar una persona cridanera que a tres hores lluny ja se la sent: “Aquell parla com un esquellot”.
Home, si no m’equivoco s’avé amb la definició donada…