Definició
Persona que destaca molt en una activitat determinada.
En això de contar faules és un espasa, el teu oncle!
També s’usa la frase feta ser un primer (o primera) espasa. Aquesta expressió prové del món de la tauromàquia.
Etimologia
Probablement del llatí vulgar spada, llatí spatha, ‘espasa ampla i llarga’, i aquest, del grec spáthē [σπάθη], mateix significat, a través d’una pronúncia imitadora en llatí vulgar de la fricativa -th- del grec hel·lenístic. Més mots de la mateixa família són espadat, espadanya, espasada ‘cop d’espasa’ i espasar ‘amidar la llargària (d’una roba) valent-se d’un llistó que la disposa a plecs curts’.
Usos
Però el mestre no semblava gaire interessat en mi. Li interessava sobretot cantar-nos les excel·lències d’un teclat electrònic que es volia treure del damunt. El tenia sempre com una patena; de tant en tant hi feia una veloç escombrada cromàtica i em picava l’ullet d’amagat del pare. Jo em quedava bocabadat però insensible al missatge promocional. Potser perquè ens fèiem el ronsa, al cap d’unes sessions d’escoltar-me amb ensopiment es va llançar:
Jordi Lara, Una màquina d’espavilar ocells de nit (Barcelona: Edicions de 1984, 2008), pàg. 16
—Aquest nano és una espasa. Però és millor no dir-l’hi gaire, no fos cas que s’ho cregués i afluixés —li va anunciar a mon pare davant dels meus nassos. Em va fer gràcia la seva indiscreció; després vaig entendre que era una treta intel·ligent per esperonar-me.Quan miro enrere, tinc la sensació d’haver-me fet gran al cinema, a batzegades, creixent pel·lícula rere pel·lícula, i no al ritme d’una noia normal. Als disset anys jo cantava i ballava a l’orquestra del meu futur marit. Ens vam casar. Ell era una espasa per als negocis de la música, sabia vendre’s com ningú i recollia els dòlars a palades. Els judicis amb les seves dues exdones li costaven una fortuna, però fins i tot això semblava que fos un hobby.
Jordi Puntí, Confeti (Barcelona: Proa, 2024)
Tema de la setmana
Paraules i expressions amb ‘espasa’