Definició
Planta de la família de les gramínies, molt robusta, de fulles gruixudes i tenaces i d’inflorescència compacta amb llargues arestes, pròpia de les brolles i timonedes de les terres mediterrànies meridionals, emprada per a la manufactura de cordes, cabassos, calçat, catifes, pasta de paper, etc. (Stipa tenacissima o Macrochloa tenacissima).
Etimologia
Del llatí spartum, i aquest, del grec spártos o spárton [σπάρτον], mateix significat. Possiblement hi ha una relació d’aquest mot amb la polis d’Esparta [Σπάρτα]; si hi ha algun etimòleg o hel·lenista per aquí que ens ho vulgui aclarir li ho agrairem.
Usos
Davant d’una nau industrial gran i antiga, amb parets de rajola, teulada de teula i finestres estretes, hi havia les basses on remullaven l’espart que arribava amb camions de les valls i muntanyes properes, i l’olor d’aigua pudent d’aquelles basses, marronosa i verdosa, una olor densa d’aiguamoll i de matèria vegetal en descomposició, ocupava tot l’aire i l’espai de la petita esplanada on després l’espart remullat i estovat s’assecava uns quants dies al sol. Dins de la nau, al llarg de tot un lateral, una filera de dones picaven l’espart ja eixugat.
Joan F. Mira, El tramvia groc (Barcelona: Proa, 2013), pàg. 312Hores d’espart, el grapat d’ametles
Vicent Andrés Estellés, «El molí» IV, dins Elegia (1977), Obra completa 5. Cant temporal (València: Tres i Quatre, 1980), pàg. 218
desat en silenci damunt la taula,
el vi aspre, corda d’espart o cabàs de
palma treballat amb els dits, lleugers,
al racó.
Tema de la setmana
D’algunes plantes en fem espardenyes, cordill (o cordell), estores, cistells, cabassos… En fem o en fèiem?
No conec aquest espart, stipa tenacissima; Peró al llarg de les carreterres i de les pistes actualment trobem stipa offneri; És el mateix gènere que l’espart peró no es la mateixa espècie. Podeu trobar aquesta planta al Voló i a Sant Joan pla de Corts. Mirant una flora, trobareu el borró (ammophila arenaria) que viu a vora mar i que es proxim a l’espart. Es l’oyat dels francesos, utilitzada per a les dunes.
En grec àtic i en grec modern sparte és ‘fil’, ‘corda’ i també ‘sembrat’, d’on segurament ve Esparta. El grec d’Esparta i en general el de Lacedemònia era el dòric, però les tres variants són dins de l’indoeuropeu. La mateixa arrel indoeuropea va donar espiral, el castellà espuerta, el lituà pre-eslau emmordassar, etc. Com dieu molt bé espart va passar del grec al llatí, però sembla que a través de l’etrusc (de filiació desconeguda). En fi, sembla que en efecte espart i Esparta comparteixen origen.
“És més fals que una corda d’almasset”. Enric Valor.
Amb l’espart a Palafrugell se’n fan cofes per traginar taps i senatxos (també sematxos) per dur-hi la carmanyola o els estris de feina.