Definició
Planta de la família de les gramínies, molt robusta, de fulles gruixudes i tenaces i d’inflorescència compacta amb llargues arestes, pròpia de les brolles i timonedes de les terres mediterrànies meridionals, emprada per a la manufactura de cordes, cabassos, calçat, catifes, pasta de paper, etc. (Stipa tenacissima o Macrochloa tenacissima).
Etimologia
Del llatí spartum, i aquest, del grec spártos o spárton [σπάρτον], mateix significat. Possiblement hi ha una relació d’aquest mot amb la polis d’Esparta [Σπάρτα]; si hi ha algun etimòleg o hel·lenista per aquí que ens ho vulgui aclarir li ho agrairem.
Usos
Davant d’una nau industrial gran i antiga, amb parets de rajola, teulada de teula i finestres estretes, hi havia les basses on remullaven l’espart que arribava amb camions de les valls i muntanyes properes, i l’olor d’aigua pudent d’aquelles basses, marronosa i verdosa, una olor densa d’aiguamoll i de matèria vegetal en descomposició, ocupava tot l’aire i l’espai de la petita esplanada on després l’espart remullat i estovat s’assecava uns quants dies al sol. Dins de la nau, al llarg de tot un lateral, una filera de dones picaven l’espart ja eixugat.
Joan F. Mira, El tramvia groc (Barcelona: Proa, 2013), pàg. 312Hores d’espart, el grapat d’ametles
Vicent Andrés Estellés, «El molí» IV, dins Elegia (1977), Obra completa 5. Cant temporal (València: Tres i Quatre, 1980), pàg. 218
desat en silenci damunt la taula,
el vi aspre, corda d’espart o cabàs de
palma treballat amb els dits, lleugers,
al racó.
Tema de la setmana
D’algunes plantes en fem espardenyes, cordill (o cordell), estores, cistells, cabassos… En fem o en fèiem?