Vicent Andrés Estellés
I després de tot, la Mort.
Quina sort!
Coll de figa i morro tort.
Tartanes negres que vénen
tartanes negres que van.
M’agradaven les fogueres
en la nit de Sant Joan.
Ai!
Totes les vinyes enceses,
ningú les pot apagar.
M’he deixat la clau en casa
i ara ja no puc entrar.
La Mort és una llepassa
que no para de pujar.
Ai!
M’agrada veure qui passa.
M’agrada el pa amb oli i sal.
I després de tot, la Mort.
Quina sort!
Coll de figa i morro tort.
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...