Vicent Andrés Estellés
I després de tot, la Mort.
Quina sort!
Coll de figa i morro tort.
Tartanes negres que vénen
tartanes negres que van.
M’agradaven les fogueres
en la nit de Sant Joan.
Ai!
Totes les vinyes enceses,
ningú les pot apagar.
M’he deixat la clau en casa
i ara ja no puc entrar.
La Mort és una llepassa
que no para de pujar.
Ai!
M’agrada veure qui passa.
M’agrada el pa amb oli i sal.
I després de tot, la Mort.
Quina sort!
Coll de figa i morro tort.

Comentaris recents
d’ara endavant
A Valéncia diem "d'ara en avant" sense la "de"....
fer safareig
Jo, de petita, estiuejava en un poble i anàvem a ...
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...