El pa de pessic, espècie de bescuit o tortada fina, ja figura en el Baró de Maldà: «melindros en assafates i, después, amb les assafates de pa de pessic o bescuits d’ou, ensiamades, rosques, tortells, coques»: són famosos els de Barcelona, Maresme, Arbúcies, etc.; mentre que algú assegura (1975) que això no és valencià sinó bescuit (però és clar que no és el mateix, i les dues coses conviuen). Altrament, la idea bàsica d’això és general: ja va per aquest camí l’ús jueu valencià que hem vist en JnEsteve [«pecic o coqueta de pa de la pasta levada, lançada en loc foc per los juheus o juhies, com pastaven» (1472)]; uns pessics de dacsa, EValor . . .
- Joan Coromines, entrada pessigar (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VI)
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...