Visc a Belianes, Urgell; aquí la paraula badall s’utilitza —cada cop menys— per dir ‘entrepà’. Sóc d’Alforja (Baix Camp), i quan jo era petita a un cantó de pa buidat de molla, omplert posteriorment amb algun aliment i prement-hi la molla a sobre per fer de tapadora, li dèiem clotxa.
—Rosa M. Sànchez Cornadó
Efectivament, una de les accepcions de badall al Diccionari català-valencià-balear és: «Tros de pa xapat, que entre ses dues parts, no separades del tot, conté companatge (Gòsol, Lleida, Pla d’Urgell, Segarra, Valls): ‘Porta el badall als jornalers’». I una de les de clotxa: «Cantó de pa que forma concavitat, en la qual es pot posar el companatge».
Badall m Panet, o dues llesquetes de pa, amb pernil, embotit, formatge, etc., a dins. A l’estiu, amb tantes hores de dia, has de fer un badall a mig matí i un altre a mitja tarda.
Josep Espunyes, Món rural. Mots que es perden (La Seu d’Urgell: Salòria, 2018)
Comentaris recents
mascarar
La meva mare feia servir sovint l'expressió "semp...
sense ofici ni benefici
Crec que s’hauria de precisar, ja que l'expressi...
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...