Davant les perspectives de la guerra hi ha milers, desenes de milers de catalans, que acceptarien amb alegria els sofriments actuals i altres de pitjors, si amb això pogués evitar-se el triomf de l’enemic. Patir rai; la qüestió és que no vinguessin els feixistes! Menjarien de gust l’escàs pa negre i la mica d’altres queviures; caminarien dies, setmanes i mesos, com espectres descarnats i esgrogueïts; aguantarien dos, quatre, vuit bombardeigs diaris pel temps que fos; donarien generosament el darrer fill i la darrera moneda; s’avindrien a tot, a tot, abans de veure els franquistes envaint, dominant, esclafant Catalunya.
   No tothom és així en el nostre poble. Però les virtuts cordials d’aquests bons catalans compensen les tares de molts altres i ens redimeixen de moltes febleses col·lectives. Mentre tantes coses s’esquerden i es trenquen i cauen pel cop de la desfeta, el cor del poble batega noblement dintre el pit angoixós.

• Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l’èxode català (1939)

Fem possible la reedició d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili: «Un llibre extraordinari, tan literàriament com des dels punts de vista històric i humà, on el vicepresident primer del Parlament republicà recull les amargues vivències que li correspongué d’experimentar al llarg dels darrers deu dies que visqué reculant envers la frontera francesa per evitar la barbàrie repressiva del franquisme», en paraules de Xavier Serrahima.

Torneu a esgrogueir