Veies la mort, com arribava, pobra,
entre els dacsars familiars, no aquella
mort que tindria la iconografia
docta de gest i de severes teles,
sinó aquella altra, veritablement
indigna, de les malalties, les
injeccions i les pastilles, un
enrenou de culleres i tassetes.
Però ja no podries reclamar
«Aquesta no és la meua mort». ‘Qui sap
si és aquesta la teua justament?
Desistiment. Estés al llit, ho acceptes
tot. No saps res. Vinga la mort, aquella,
aquesta, la que siga. Qualsevulla.
• Vicent Andrés Estellés, El gran foc dels garbons (1958-1967), 67, dins Obra completa 1 (València: Tres i Quatre, 1978)
Torneu a enrenou
Comentaris recents
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...
esfreixurar
Els pares per a ser més proxims dels presseguers ...